L’any 1980, quatre actors -davant de l’Institut del Teatre on s’havien conegut i havien estudiat Pantomima sota el mestratge de Pawel Rouba i Andzrej Leparski- batejaven el seu projecte amb el nom de Companyia de Pantomimes el Vol·Ras.

Com per art d’encantament, i sobretot perquè nosaltres ho vèiem així, el nostre objectiu era: fer teatre obrint nous camins al llenguatge del gest, amb una bona dosi d’humor, i sobretot que això arribés a seduir el públic.

Dues coses més que sempre hem tingut presents. La primera, jugar amb situacions i personatges que la gent pugui reconèixer, és a dir, que formen part del nostre món i que ens serveixen de font d’inspiració i d’observació, especialment aquelles relacions humanes que molt sovint ens mostren la pròpia ridiculesa. I la segona, posar en escena els objectes, els vestuaris i escenografies indispensables perquè l’obra sigui guapa, però no recarregada inútilment.



Hem mirat de no posar-nos limitacions de cap mena per fer volar la nostra imaginació. Per això, hem utilitzat totes les eines i tècniques de les que hem sigut capaços: malabarismes, acrobàcies, instruments musicals, trucs de màgia, monocicles, equilibris, pirotècnia... com també la veu (en la creació d’un llenguatge el ‘catinglish’, o com a font d’onomatopeies i de llenguatge sintètic), el silenci i la música.

Totes aquests aventures les hem portat endavant amb quatre directors col·laboradors i una dotzena d’actors i actrius, però els qui sempre hem estat el motor i continuadors de la Companyia hem estat en Joan Faneca i en Joan Segalés, que actualment continuem alimentant aquesta il·lusió que anomenem Vol·Ras.

El que té gràcia és veure com hem aconseguit contagiar el riure i el bon humor amb una eina tan simple i a la vegada tan complexa com és el llenguatge del cos.

La nostra manera de fer teatre sembla innocent; però és que a més d’entretenir i distreure, aconsegueix fer volar la imaginació a partir de situacions i relacions entre les persones que són més còmiques del que normalment creiem. I no us enganyeu, resulten més còmiques com més carregades de dificultats, de tragèdia, de suspens i -especialment- de sorpreses.

Vol·Ras, una companyia que us vol entrar per la cara, els ulls, les orelles i sobretot per la boca, quan el somriure es converteix en rialla i és expressió d’una grata emoció.